miércoles, 24 de abril de 2013

Els Sistemes Alternatius i/o Augmentatius de Comunicació (SAAC)

Els Sistemes Alternatius i/o Augmentatius de Comunicació (SAAC) estan dissenyats per persones amb problemes de comunicació, llenguatge o parla. En una gran majoria de centres (no només centres específics CPEE) hi ha alumnes que en poden ser usuaris, degut a la seva discapacitat motora, o d'altres trastorns de desenvolupament com poden ser el retard mental, l'autisme o els dèficits específics del llenguatge, i que per tant no poden accedir al llenguatge oral de manera normalitzada.

Els Símbols Pictogràfics per a la Comunicació (SPC), representen d'una forma bastant clara les paraules i conceptes més habituals en la comunicació quotidiana. És per això que a continuació vos adjuntam uns contes que poden utilitzar tots els alumnes però que vénen acompanyats d'aquest sistema.
http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/

miércoles, 17 de abril de 2013

Jornades conjuntes Sanitat - Educació sobre TDAH. Presentació Power Point

Vos adjuntam un Power Point on trobareu les idees més destacades sobre la ponència dels dos professionals del nostre centre.


Jornades conjuntes Sanitat - Educació sobre TDAH


Vos presentam el material que van elaborar dos professionals d'aquest centre per a les Jornades conjuntes Sanitat - Educació sobre TDAH, durant el mes de febrer de 2013:

TDAH
CLASSIFICACIÓ I ACTUACIONS:

ALUMNES TDH
ÍNDEX

1.- CLASSIFICACIÓ DELS CASOS:
a.- Diagnosticats:
Són els casos més greus.
Hi ha els següents grups:
a.1.- Medicats
a.2.- No medicats
a.3.- Medicats amb negativa familiar.
b.- No diagnosticats.
Són la majoria de casos.
b.1.- Precisen reforç educatiu.

2.- ACTUACIONS A L'ESCOLA:
a.- A l'aula.
b.- El temps d'esplai.
c.- A les sortides, acampades, viatges d'estudis.
d.- L'Orientadora del centre i l'equip de suport.
e.- I el RRI ?

3.- ALTRES ACTUACIONS:
a.- Amb la família.
a.1.- Participació a activitats extraescolars:
Relacions amb altres individus.
Sentiment de pertinença a un grup.
Treure l'energia interna amb exercici físic (esports diversos) o intelectual (música, escacs, ...).
a.2.- A casa:
Pautes de treball.
Pautes de comportament.
b.- Amb altres institucions i estaments:
b.1.- La direcció del centre escolar.
b.2.- Serveis socials de l'Ajuntament.
b.3.- L'USMIJ i altres serveis externs.
b.4.- Departament d'Inspecció Educativa.
b.5.- Tribunal Tutelar de Menors.

4.- DOCUMENTS D'UTILITAT.

*** El present document no pretén ser una tesi científica. Tan sols consisteix en posar per escrit, amb un mínim d'ordre i molt esquemàticament, l'experiència del treball diari acumulada durant molts d'anys, amb alumnes que presenten dèficit d'atenció i la problemàtica acadèmica, de relació i de comportament que du implícita.

*** La tasca tutorial només pot ser efectiva a partir de l'estimació cap a l'alumne i el treball constant diari. Ha de reforçar l'autoestima d'aquests alumnes. Ha de vèncer el sentiment de solitud davant la responsabilitat de la direcció d'un grup humà molt divers i nombrós (alumnes, pares-oncles-padrins, mestres especialistes, mestres de l'equip de suport, altres persones que tenen una relació directa amb els alumnes com per exemple el personal de l'USMIJ, els fisioterapeutes, els logopedes, psicòlegs privats, la Policia Local, els monitors d'activitats diverses, ...).

DESENVOLUPAMENT


1.- CLASSIFICACIÓ DELS CASOS:

a.- DIAGNOSTICATS.
Són els casos més greus.
Representen una minoria d'alumnes.
D'aquests alumnes sol ser més preocupant la part afectiva, de relació i de comportament que l'acadèmica.
Hi ha els següents grups:
- Medicats. Quasi el total d'alumnes diagnosticats està medicat. El tutor ha de conèixer la medicació i la constància i la freqüència en la presa de les dosis. S'ha d'advertir els pares que avisin quan hi ha qualsevol canvi referent a la presa del medicament. El tutor sol notar instantàniament aquests canvis en el comportament de l'alumne. La comunicació continuada amb la família és fonamental.

- No medicats. És convenient que el tutor i l'orientadora del centre escolar aconsellin els pares per tal de portar l'alumne a l'especialista i actuar segons les directrius del mateix.

- Medicats amb negativa familiar. Solen ser molt pocs els alumnes que haurien d'estar medicats però els pares es neguen a fer-ho. Els motius solen ser diversos però en destaquen dos:

1.- Els pares diuen que no volen veure el seu fill viure com un "zombie". No accepten veure'l apàtic, sense ànim ni vida, com si estàs endormiscat o drogat.

2.- Evitar "tics". L'alumne que els pateix sol passar-ho malament perquè dins l'aula encara s'accentuen més (l'aula exigeix esforç mental, concentració, actuar davant els companys, davant els mestres, ...). Hi ha casos que la no administració del medicament redueix considerablement la presència dels tics.

b.- NO DIAGNOSTICATS.
Són els casos menys greus.
Representen la gran majoria d'alumnes amb problemes de dèficit d'atenció.
Aquests alumnes no solen presentar carències de tipus afectiu, ni de relació. D'ells sol ser més preocupant la part acadèmica i el comportament dins la classe.

És molt important el reforç educatiu per tal que puguin anar assolint els objectius del cicle.



2.- ACTUACIONS A L'ESCOLA:

a.- A L'AULA.
Dins la classe convé tenir molt en compte els següents aspectes per millorar el rendiment acadèmic i el comportament afectiu i de relació d'aquests alumnes:
1.- La situació de l'alumne dins l'aula. Sol ser convenient seure'ls davant, ben a propet de la taula del mestre, situats amb companys que els poden ajudar en tots els àmbits (relació, comportament, acadèmic, ...) i lluny de la visió d'altres alumnes amb la mateixa problemàtica.
2.- És molt bo que el mestre els reforci constantment, premiant verbalment les seves actuacions encertades i, fins i tot, provocar aquestes actuacions. Quan s'equivoquen senzillament s'els corregeix sense cap estridència. Només s'equivoca aquell que actua, els qui no fan res no s'equivoquen mai. Com que el mestre sempre actua, és el qui més s'equivoca.
3.- Tallar d'arrel qualsevol intent de burla per part dels companys o el fet que l'alumne en qüestió se senti el "pallasso" de la classe.
4.- Crear un ambient de classe acollidor. La feina ha de ser constant però al mateix temps l'alumne ha de treballar amb tranquilitat, sense agobiar-lo. S'ha de cercar i trobar l'equilibri entre il·lusió-esforç-constància-treball-tranquilitat. Si no hi ha una reacció positiva es comunicarà el mateix dia als pares mitjançant l'agenda.
5.- Ús de l'agenda escolar. S'ha de copiar diàriament de la pissarra. S'hi anota tota la feina que s'ha d'haver fet durant la jornada. Els pares l'han de revisar diàriament per saber si el seu fill ha fet tota la feina o no. Si no l'ha acabada l'ha d'enllestir a casa.
És també el mitja de comunicació ordinari entre el tutor i la família.
6.- Estar molt atent a les seves inquietuds (poden ser de molta ajuda a l'hora de poder "contactar" amb l'alumne).
7.- Utilitzar qualsevol estratègia per millorar l'ambient del grup. Per exemple, quan es fa tutoria, es poden usar altres arts per a cohesionar el grup (música, dibuix, jocs, ...).

b.- EL TEMPS D'ESPLAI.

Estar molt atent als casos més greus. Suposa moltes vegades haver de sortir al pati tots els dies de la setmana per estar pendent d'aquests alumnes. Convé saber:
1.- Si el temps d'esplai es relacionen amb altres alumnes o no.
2.- Quins tipus de joc és el que més els atreu.
3.- Si hi ha alumnes del mateix curs o d'altres cursos que vulguin riure's d'ells o despreciar-los. Si això ocorre i són del mateix curs s'ha de resoldre immediatament en tornar a entrar a classe. Si els alumnes són d'altres cursos (generalment més grans) el tutor ha d'anar a parlar amb ells i amb el seu tutor el mateix dia.
4.- Deixar constància escrita de tot el que passa al pati, del motiu o desencadenant del problema i dels alumnes i professors que hi han intervingut. Així es va fent un historial al llarg del curs escolar que ens pot servir d'ajuda per corregir els comportaments no correctes d'aquests alumnes.
5.- Ensenyar-los a defensar-se de les "agressions" dels altres i de comunicar-se amb els mestres quan hi ha qualsevol problema.
6.- Ajudar-los a fer-se respectar davant els altres per millorar l'autoestima.



c.- A LES SORTIDES, ACAMPADES, VIATGES D'ESTUDIS.
És necessari i imprescindible assistir-hi. Encara que ells no estiguin interessats convé mostrar la importància als pares dels beneficis que poden comportar per als seus fills (autosuficiència, compartir, conviure, ser part important d'un grup, responsabilitat, ...).
S'han d'aplicar els punts de l'apartat anterior (durant el temps d'esplai).
Sol sortir el problema de l'habitació. Quin grup d'alumnes els acceptarà dins la seva? El tutor ho ha d'haver previst i ho ha d'anar preparant i resolent durant tot el curs. Ell més que ningú coneix quins alumnes els acceptaran sense problemes i amb qui convé que es relacionin i convisquin.

d.- L'ORIENTADORA DEL CENTRE I L'EQUIP DE SUPORT.
L'Orientadora és la persona encarregada de diagnosticar els casos que li presenta el tutor. Aquesta en fa un estudi rigorós i en presenta els resultats al tutor, a l'equip directiu i a la família. També és l'encarregada d'oferir pautes d'actuació per millorar el rendiment o el comportament dels alumnes diagnosticats. És qui redacta, juntament amb el tutor, els informes per pasar a l'USMIJ i qui està en contacte directe amb aquest estament i amb altres.
L'equip de suport posa en pràctica les directrius de l'orientadora i del tutor dins la classe. Està format per especialistes (AD, AL, PT, ...) que desenvolupen la seva tasca dins la classe. Ajuden el tutor a redactar les ACI's i aporten material específic per a cada alumne. Molt difícilment els tutors podrien fer una feina efectiva sense el treball de l'equip de suport.

e.- I EL RRI ?
Ha de ser flexible amb aquests alumnes. Els que presenten problemes greus solen crear-ne de disciplinaris, importants. En lloc d'aplicar immediatament sancions convé que el tutor parli molt amb l'alumne i també amb la família per poder treballar en el mateix sentit. Es pot considerar canviar-lo de lloc dins la classe, fer una estona de pati passejant amb el tutor, ... Si el RRI és inflexible l'alumne corre el perill de ser sancionat continuament, fins i tot amb expulsions reiterades.


3.- ALTRES ACTUACIONS:

a.- AMB LA FAMÍLIA:
a.1.- Participació a activitats fora de l'escola. Aconsellar a la família sobre la importància de participar a activitats que suposin entre altres aspectes:
- Relacionar-se amb altres individus de la seva edat (pertanyin o no a la mateixa escola).
- La seguretat que dóna el sentiment de pertinença a un grup.
- Treure l'energia interna amb l'exercici físic (activitats esportives) o intelectual (música, teatre, escacs, ...).
a.2.- A casa. Donar pautes de treball i de comportament molt clares i senzilles, fàcils de cumplir.
- Pautes de treball. En poden ser models:
1.- Disposar d'un horari estricte i fix de treball diari. Aquest es pot consensuar amb l'alumne.
2.- Disposar d'un lloc de treball adequat a casa (sempre el mateix), on tengui a mà les eines que ha d'usar en les tasques escolars.
3.- No es treballa mai amb música o amb la televisió posada.
4.- L'ordre és fonamental en qualsevol activitat.




- Pautes de comportament. Depenen del que l'alumne faci a casa. Quan els pares comuniquen comportaments no desitjats al tutor convé que aquest sapi donar-los una pauta de correcció sensata i no agressiva. Moltes vegades les males conductes a casa són per captar l'atenció dels progenitors.


b.- AMB ALTRES INSTITUCIONS I ESTAMENTS:

b.1.- La direcció del centre escolar. Ha d'estar assabentada dels problemes (i de la seva acumulació) que es poden derivar de les conductes d'aquests alumnes. També de les mancances acadèmiques. Si és així la tasca tutorial serà molt més fàcil. Són tasques de la direcció:
- Posar en contacte la família i el tutor amb els altres serveis externs que

poden ajudar en l'educació de l'alumne.
- Permetre la flexibilitat del RRI pel que fa a mesures correctores i sancions.
- Recolzar la tasca tutorial davant famílies problemàtiques.
- Afavorir que els alumnes amb dèficit d'atenció puguin gaudir del reforç educatiu necessari, sempre segons les possibilitats horàries del centre.
- Promoure reunions periòdiques entre el tutor i l'equip de suport.

b.2.- Serveis Socials de l'Ajuntament.

b.3.- L'USMIJ.

b.4.- Departament d'Inspecció Educativa.

b.5.- Tribunal Tutelar de Menors.

*** Cal dir que la relació tutorial amb aquests quatre darrers estaments és pràcticament nul·la. Si n'hi ha generalment sol ser per aprofitar-se de la tasca tutorial i de la de l'equip de suport. Això no hauria de ser així. La relació entre tots aquests estaments hauria de ser obligatòria i constant si realment ens interessa el creixement global de l'alumne. 

miércoles, 10 de abril de 2013

Guia TDAH

A continuació vos oferim un enllaç on trobareu una guia que vos informarà i orientarà sobre el Trastorn de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat.

http://weib.caib.es/Recursos/tdah/guia.htm#guia

martes, 26 de marzo de 2013

Benvinguts/des

Benvinguts/des al bloc de l'equip de suport del Ceip Rei Jaume III integrat per:

Margalida Carrió (mestra de pedagogia terapèutica),que realitza el seu suport a Educació Infantil.

Jéssica Ramos (mestra de audició i llenguatge),que realitza el seu suport al primer cicle de primaria i tractament específic a l'alumnat del centre.

Adelina Gutiérrez (mestra de pedagogia terapèutica),que realitza el seu suport al segon cicle de primaria.

Encarnació Morey (mestra d'atenció a la diversitat),que realitza el seu suport al tercer cicle de primaria.

Aquest bloc té com objectiu facilitar i compartir eines útils, articles, publicacions, orientacions...a tots els nivells de la nostra comunitat educativa.